Des de les repúbliques itàliques es va propagar cap a la Península Ibèrica i d'aquí, a través
dels missioners, cap al Nou Món, on la van adaptar per tal d'atreure
l'atenció dels indis i evangelitzar-los. Així, l'olla de
terrissa, es va convertir en una estrella de set puntes, on cada
punta representava un pecat capital. El fidel, amb els ulls embenats - en una clara al·legoria a la fe - havia de colpejar l'estrella, per
tal de fer sortir del seu interior les meravelles que Déu ens oferia
al paradís.
Aquí a casa nostra, durant el primer
diumenge de quaresma, molts pobles feien el ball de la pinyata (nom
procedent de l'italià pignatta 'olla', derivat de pigna
'pinya' per la forma de pinya d'algunes olles antigues). Consistia en
balls que s'acabaven amb el trencament d'una o dues olles farcides de
dolços o petits regals. Normalment era el ball de final de carnaval,
però el fet que es fes el primer diumenge de quaresma feia que
moltes famílies no deixessin assistir els seus fadrins i fadrines
per ser ja en temps quaresmal.
Imatge::http://fotos.hispavista.com/presentacionAlbum/visualizarFoto/index.phtml?idFoto=639155&nombreAlbum=llavaneres&orden=
Avui en dia, aquelles olles de terrissa
s'han convertit en formes i figures múltiples i variades, i el
moment de trencar la pinyata ha quedat reduït a celebracions
d'aniversari. Si us interessa, però, a La Musaranya hem recuperat
les antigues olles de terrissa, ideals per farcir-les i trencar-les!
(També les podreu trobar a Can Rosa Terrisser - Carrer de la Jonquera 4, Figueres).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada